Les canonades de plàstic es fabriquen generalment amb resines sintètiques, concretament polièster, amb l'addició d'estabilitzants, lubricants i plastificants, processades per extrusió en una màquina-per fer canonades mitjançant un mètode "plàstic". El 1939, Gran Bretanya va posar la primera canonada d'aigua de plàstic del món. Al meu país, les canonades de plàstic representen ara el 40% de tots els sistemes de canonades. Les canonades de plàstic tenen avantatges com ara pes lleuger, resistència a la corrosió, no-escala i llarga vida útil. S'utilitzen principalment per a sistemes de subministrament d'aigua en edificis, drenatge, ventilació, clavegueram, sistemes de drenatge subterrani, canonades d'aigua de pluja i conductes per al cablejat elèctric. També s'utilitzen àmpliament en gas urbà, electricitat i telecomunicacions, i regadiu agrícola.
Les canonades de plàstic es divideixen en dues categories principals: tubs termoplàstics i tubs de plàstic termoestables. Les canonades termoplàstiques inclouen clorur de polivinil (PVC), polietilè (PE), polipropilè i polioximetilè (POM); Les canonades termoestables inclouen canonades de plàstic fenòlic. Les canonades de clorur de polivinil (PVC) representen la meitat del mercat en termes de producció i ús; la seva flexibilitat i fusibilitat úniques els fan adequats per a la instal·lació sense rases. Les canonades de polipropilè de copolímer aleatori (PPR) s'utilitzen àmpliament a les petites xarxes municipals de subministrament d'aigua i als sistemes domèstics de subministrament d'aigua i drenatge, però tenen l'inconvenient d'una baixa tenacitat a baixa-temperatura, que es pot millorar mitjançant un procés de curat secundari.
